COMUNICAT ENVERS EL PORTA A PORTA IMPOSAT A SANT ANDREU DE PALOMAR

Vagi per davant, que el veïnat andreuenc fa anys que sóm conscienciats envers l’impacte ecològic, el reciclatge, la reutilització, i la separació de residus.

Tant és així, que el mateix ajuntament fa servir aquest argument a l’hora de justificar perquè sant Andreu de Palomar ha estat l’escollit per experimentar amb aquesta tipologia concreta de “porta a porta”.

Quan els andreuencs i andreuenques demanem ser escoltats, no estem demanant que ens aclareixin dubtes. A hores d’ara l’ajuntament ens les ha aclarit totes.

No en va ha fet “centenars” de reunions INFORMATIVES, que no és ben bé el mateix que PARTICIPATIVES; L’ajuntament ens ha aclarit tots els dubtes al Consell de Barri, ens els ha aclarit a la premsa, ens els ha aclarit a l’Audiència Pública, i ens els ha aclarit també a les falques publicitàries.

Ja no tenim dubtes, i no ens agrada.

Quan veïnes i veïns demanem doncs ser escoltats, és per aclarir nosaltres a l’ajuntament el que, bé perquè no ens hem explicat adequadament, o perquè no se’ns ha volgut escoltar, sembla que no acaben d’entendre aquells que gestionen el Consistori.

La tipologia de “porta a porta” imposada a Sant Andreu ha fracassat, i en poc més de deu dies era ja més que evident aquest fracàs.

Toca doncs, per tant, aturar-se i fer una reflexió profunda. Rectificar és de savis.

Una reflexió profunda encaminada a trobar, mitjançant un debat entre iguals (fins ara l’ajuntament ha estat a dalt, i la ciutadania a baix), encaminat a trobar quin és el sistema de recollida de residus urbans, sota la denominació, si voleu, de “porta a porta”, de tota la varietat de sistemes existents, capaç d’assolir un equilibri entre allò que andreuencs i andreuenques podem assumir i fer-ne encaix a la nostra quotidianitat i gestió vital, i que l’ajuntament assoleixi, o s’apropi el màxim possible als seus objectius, siguin aquests els que siguin.

Aclarit doncs què volem, què necessitem veïnes i veïns, toca d’entrada (en previsió, davant l’evidència, de les males olors i plagues a les quals ja ens està abocant l’arribada dels mesos de calor) fer marxa enrere retornant els contenidors convencionals als nostres carrers, malgrat sigui de manera provisional, mentre trobem aquest equilibri imprescindible entre veïnat i ajuntament.

I aquest equilibri, segons clama el mateix carrer, té quatre línies vermelles infranquejables:

  • Volem recuperar les voreres. Tenir-les hipotecades per bosses i cubells d’escombraries és del tot inacceptable. També ho és la insalubritat que comporta tenir la brossa escampada al carrer, fora d’un contenidor adequat a l’efecte, o ficar a la llar un cubell després d’hores al carrer a l’abast de qualsevol bacteri.
  • No acceptem la fiscalització mitjançant xips identificadors de l’habitatge. A altres modalitats implantades pel mateix ajuntament, la fiscalització o control és per zones, per posar un exemple que evidencia la innecessarietat de la mesura.
  • La limitació horària és inassumible a una metròpoli amb la disparitat horària i dificultat de conciliació com la ciutat de Barcelona.
  • Cal facilitar al màxim la gestió dels residus tèxtil-sanitari, generats majoritàriament  per persones que ja carreguen amb més complicacions vitals que la resta de ciutadans, i als que aquest sistema castiga intolerablement.

Aquestes línies vermelles no són un caprici o una rebequeria, com s’ha volgut apuntar per menystenir les demandes veïnals, sinó que estan justificades i apuntalades pels greuges que el sistema “porta a porta” imposat a Sant Andreu ja ha generat, i que tot seguit desgranarem perquè propis i estranys, començant pel mateix ajuntament, puguin entendre’ls i posar-los en el seu just valor.

 

GREUGES DEL SISTEMA “PORTA A PORTA” IMPOSAT A SANT ANDREU:

 

  • Impacte sobre l’espai públic

Del “recuperem l’espai per les persones” de la resta de la ciutat, a tenir l’espai públic hipotecat per cubells i bosses d’escombraries, a un Sant Andreu amb morfologia urbanística de poble amb voreres estretes, dificultant intolerablement la mobilitat del veïnat amb diversitat motriu o visual, cotxets d’infants, etc …

Tanmateix, es fa difícil ignorar l’afectació negativa que pateix una activitat comercial envoltada d’escombraries, de manera especialment greu hostaleria i alimentació.

  •  Insalubritat

Insalubritat dins la llar, per l’emmagatzematge dels residus fins al dia que toca, independentment de la mida de l’habitatge, independentment de la mida de la unitat familiar; Insalubritat per l’obligatorietat de recuperació dels cubells del carrer, cubells a l’abast, al llarg de tota la nit, de rosegadors, escarbats o pixums d’animals.

Insalubritat als carrers, atès que escombraries fora de contenidors atreu la proliferació d’escarbats, rosegadors, insectes, atès que el paviment absorbeix els inevitables lixiviats; Insalubritat als carrers quedant les bosses no recollides a mercè de temperatures i l’efecte directe del sol, generant putrefacció, quedant les bosses tantmateix, a mercè d’incivismes.

  • Sistema amb un impacte fortament intrusiu

Impacte sobre la quotidianitat i els usos i costums, obligant a modificar l’organització de l’espai de la llar per fer emmagatzematge d’escombraries, a modificar l’organització del propi temps, activitats, i conciliació personal/laboral/familiar, obligant a modificar els hàbits alimentaris per adaptar-los a la imposada gestió de residus, i augmentant la càrrega mental que ja patim.

Intrusisme sobre la intimitat i privacitat, amb obligatorietat de cessió de dades, i xip identificador per habitatge; Impacte sobre la privacitat amb bosses transparents que deixen la intimitat a l’aire, facilitant la fiscalització de “qui”, “quan”, “que” i “com” llença les escombraries, tant a l’ajuntament, com a passejants, com inquietantment a amics de la cosa aliena, que fàcilment poden conèixer quants viuen a un habitatge, de quines edats aproximades, així com quan són a casa i quan no.

  • Restricció horària

La restricció per la gestió familiar de la brossa, a dues hores concretes del vespre, és incompatible amb el ritme vital d’una ciutat com Barcelona, oblidant que no tenim horaris europeus, menystenint a veïnes i veïns amb feines i/o obligacions nocturnes, dificultant encara més la conciliació laboral/familiar/personal que ara hem de compaginar amb l’horari de la brossa.

  • Contaminació acústica nocturna

És innegable que la desaparició dels contenidors allarga els temps que el camió volta pels carrers, necessitant més temps per recollir les bosses una a una i discriminant les que no compleixen, que per buidar un contenidor. El sistema implica també més carrers afectats pel pas dels camions, carrers estrets que generen efecte túnel amplificador del so, amb alt impacte al descans veïnal fins altes hores de la matinada.

  • Complicació intolerable al tèxtil-sanitari

El residu tèxtil-sanitari és generat majoritàriament  per persones que ja carreguen amb més complicacions vitals que la resta de ciutadans, i als que aquest sistema castiga intolerablement, obligant-los a perseguir un camió itinerant.

  • Impacte econòmic sobre les famílies

A la ja implementada pujada d’impostos, les famílies es veuran obligades a afegir la compra del material homologat (gratuït només els primers sis mesos), generant noves desigualtats que agreugen sempre als mateixos.

  • Desistiment de funcions de l’administració

Malgrat l’ajuntament de Barcelona segueix cobrant l’impost de recollida a totes les unitats familiars, no recull les escombraries d’aquells que considera “indisciplinats”, cobrant per un servei que no dóna, fent desistiment de funcions, i perjudicant el total de la ciutadania.

Aquesta notícia pertany a les següents categories:
Aquesta notícia té les següents etiquetes:

Altres notícies relacionades