“Un passeig per la memòria”

Passa, i fes un passeig per la memòria de l’Associació Veïnal Sant Andreu Sud,
des dels seus valents inicis a 1985, sense recursos ni local però carregats d’empenta, passant per vaques flaques, grosses, fins i tot cegues, però sempre reivindicatives, fins avui, present complicat en què la comoditat ens pot, i la mobilització gira quasi sempre al voltant del propi melic, però convençuts que us podem engrescar per esdevenir una comunitat activa, compromesa i participativa, amb força per tenir de forma real les regnes de la nostra quotidianitat i entorn més propers:

 

Associació Veïnal Sant Andreu Sud 1985/2018

“Comisió Onze de Setembre” (1985)
“Associació de Veïns Zona sud de Sant Andreu” (1987)
“Associació Veïnal San Andreu Sud” (2006)

PRESIDENTS:
Gemma Gil
Jose Tapia
Francisco Sancho
Pablo Conde
Carles Mercader
Cristina Galan


Estadella, la zona sud de Sant Andreu, ha fet un canvi urbanístic inimaginable.

De zona industrial amb carrers sense urbanitzar i solars fets servir indiscriminadament com abocadors de forma consentida, al barri que ara gaudim.

Cap d’aquests canvis va arribar sense lluita, i totes les mancances i l’abandó de l’administració que encara patim, no es revertiran sols.

 


La Rambla, tal com la coneixem, no va arribar sola.

Sense la lluita i perseverança veïnal, avui seria l’autopista d’enllaç amb Meridiana que l’administració pretenia que fos.

Un clar exemple del fet que l’entorn, la quotidianitat, la qualitat de vida, es guanya amb implicació activa, o es perd des de la còmoda inacció.

 


Als anys 90 es va iniciar, contra els abusos al rebut de l’aigua, una de les mobilitzacions socials més grans de l’època.

Més d’un any i mig de conflicte i mobilitzacions que es van resoldre amb un acord polèmic que va deixar pel camí part de les expectatives.

Va ser llarga i gens fàcil, però els Andreuencs van restar incansables al peu del canó fins al darrer dia.

 


De l’antiga indústria de filat de lli només queda la xemeneia i el palauet de l’amo.
Una zona verda i de jocs ocupa ara el seu lloc.

Però era aquest el projecte inicial?

Forts interessos econòmics pretenien omplir la totalitat de l’espai d’edificis d’habitatges.
Sant Andreu Sud ho va aturar, va reivindicar la plaça i va salvar Can Portabella.

 


Després d’un llarg camí que no van ser flors i violes, en estreta col·laboració amb l’avv Bon Pastor, despres d’anys amb el barri potes en l’aire i una intensa feina per evitar danys als edificis, el 26 de juny de 2010 va ser inaugurada la L9.

Malauradament, vibracions i sorolls ens mantenen en peu de guerra a dia d’avui.

Seguim!

 


L’èxit de totes aquestes lluites, i de les que han de venir, només és possible gràcies a l’alta implicació i participació veïnal.

L’Associació veïnal canalitza,
la lluita la guanyes tu.

 


La manca de places escolars ha estat un mal endèmic a Sant Andreu des dels anys 90.

La proliferació d’edificis d’habitatges, sense l’increment imprescindible de serveis públics, té com a conseqüència inevitable el col·lapse dels serveis.

Vàrem lluitar amb dents i ungles per infantil i primària, i vàrem guanyar.

Toca posar-nos les piles amb secundària i postobligatòria, o aviat tornarem a tenir un problema seriós.

 


Després de més de deu anys convivint amb una obra faraònica que ningú ha demanat, de la que no s’entreveu el final i que condemna Sant Andreu a innombrables perjudicis, presoners d’un mur que converteix la zona en un cul de sac abocat a l’oblit i l’abandó, mort, degradat, aïllat, invisible, incomunicat.

Menystinguts, maltractats, amb indiferència des dels despatxos, no tenim ja més marge per la paciència.

Hem dit PROU, i ho continuarem cridant fins a ser escoltats.

 


Reclamació rere reclamació, sortejant la guerra de competències Sant Andreu /Sant Martí / ADIF, sembla que a la fi s’ha posat fil a l’agulla, reprenent-se la construcció del col·lector fins ara aturat pel bloqueig de les obres de l’AVE.

Aquesta actuació, hauria d’acabar amb els problemes que pateix la zona amb les pluges intenses. No abaixem la guàrdia però, i seguirem a sobre de la qüestió fins a veure-la solucionada definitivament.

 


La plaça de Can Portabella es mor.

Parcs i jardins desconeix la seva existència, i el servei de neteja aprofita​ ​ la​ ​ seva​ ​ ubicació​ ​ arraconada​ ​ per​ ​ passar-hi​ ​ de​ ​ llarg.

Els nostres intents per recuperar-la i omplir-la de vida, davant la inacció de l’administració pública, ens han estat prohibits per L’Ajuntament.

Quins foscos interessos hi ha en permetre que l’indret es degradi?

 


En els darrers anys, la desaparició d’espais per aparcat a Sant Andreu ha estat sagnant.

Abraçats al mantra “si dificultes el seu ús, el cotxe privat desapareix”, ignorant la realitat i que tot canvi de model necessita un procés, l’actual Consistori complica per decret el dia a dia veïnal sense importar les conseqüències.

Les lluites contra les imposicions ideològiques no són fàcils, però no llençarem la tovallola.

 


Proliferació imparable d’insectes, deixadesa del manteniment, segrest impune de voreres per les obres (públiques i privades), vibracions del metro, trasllat de tot el transit de Sant Andreu als nostres carrers, desaparició de la piscina d’estiu, desatenció de la neteja, projectes de dignificació d’entorns vetats per esbiaix ideològic, sorolls que impedeixen el descans, ferum a putrefacció portada pel vent de l’est…

La llista és llarga, la lluita té massa entrebancs, però hi som, i hi serem.

 



La importància d’associar-se

 

Aquesta notícia pertany a les següents categories:
Aquesta notícia té les següents etiquetes:

Altres notícies relacionades