Un CAP per a 55.000 habitants!

Sant Andreu tan sols compta amb un Centre d’Atenció Primària, a l’alçada de la Meridiana, lluny de molts veïns i veïnes, i el més important, amb molts pacients. Uns pacients que es troben amb mig any d’espera si es volen visitar amb un especialista, per exemple.

Des de fa uns anys l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Sant Andreu promet un CAP als antics terrenys de les casernes com a solució al dèficit sanitari del nostre poble. Tot i això, aquest encara no s’ha començat a construir, i l’únic “equipament” operatiu al 100% i en bones condicions és la comissaria dels Mossos d’Esquadra, molt abans, fins i tot, que el CEIP Eulàlia Bóta.

Així doncs, si bé encara ens queda força temps per a veure’l funcionar, els veïns i veïnes de la zona, com fan constar al manifest, creuen que serà insuficient per a tota la demanda, i tan sols obrir tornarem a estar amb la mateixa situació.
Altre cop, és clar, a causa de la construcció sense planificació, a la construcció massiva i sense equipaments.

Hem de tenir en compte, a més, tal com denuncien els sindicats i treballadores del sector sanitari, les propostes de reforma sanitària que es fan des de la Conselleria de Salut, sota responsabilitat de Marina Geli, cada cop semblen ser més properes als secors empresarials partidaris de la desregularització del sistema públic, que plantegen que els increments de la despesa sanitària no són assumibles, ocultant que Catalunya té la menor despesa de la Unió Europea en sanitat i la menor ràtio metge/infermera per habitant.

Una situació de millora, doncs, sembla difícil que arribi aviat, ja que el pitjor, segons denuncien des de la CGT-Sanitat o la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, és que el tripartit no només subvenciona i fomenta l’activitat privada pròpiament del sector, sinó que també està realitzant privatització encoberta de l’ICS (Institut Català de la Salut).

De fet, la situació de la Sanitat pública al nostre país no és molt esperançadora. Només cal veure la desatenció i la falta d’inversió que pateixen, per exemple, hospitals tan importants com el de la Vall d’Hebron, i el recent cas d’incendi i falta de restabliment del servei durant dies. El generador principal no funcionava des de feia mesos, i en lloc d’arreglar-lo, van estar funcionant amb el secundari, d’emergència. Quan aquest va fallar, no hi va haver manera de solucionar-ho.

Aquesta notícia pertany a les següents categories:
Aquesta notícia té les següents etiquetes:

Altres notícies relacionades