El Carrer Gran i la seva pacificació

Sant Andreu de Palomar és un poble.


No parlo pas administrativament, qüestió en què podria haver-hi debat o controvèrsia entre qui defensa Sant Andreu de Palomar com a municipi independent i el que no entén l’origen o conveniència d’aquestes reivindicacions.
Morfològicament, Sant Andreu de Palomar és un poble. Els seus carrers intricats i sense solució de continuïtat, part esencial del seu encant, fan que la circulació de vehicles pel seu interior sigui anecdòtica.

Una característica de l’actual morfologia de Sant Andreu, que en cap cas pot ser ignorada, és la manca d’escapatòries, limitant mitjançant un mur amb l’Avinguda Meridiana, i amb la desaparició de la pràctica totalitat d’opcions per travessar les vies del tren en direcció mar.


Com a tots els pobles, a Sant Andreu de Palomar el vehicle rodat es desplaça per uns pocs carrers, restant la resta pacificada de manera natural. De Besòs a Llobregat, el gruix d’aquesta circulació la trobem al carrer Gran, i a Torres i Bages/Segre/Santa Coloma. Circulació que, donat que actualment, Sant Andreu és envoltat per la ciutat de Barcelona, no pas per conreus, no és exclusivament Andreuenca.

Ens agraden com al que més l’aire net i els carrers amables, ens agrada Sant Andreu. Perquè Sant Andreu, benvolguts, és ja un indret pacificat. I ho és, a més, de manera natural, sense imposicions ni mesures traumàtiques generadores de greuges.

Davant aquesta acurada radiografia, “pacificar” el carrer Gran no obeeix a cap criteri urbanístic o mediambiental coherent, no té cap justificació des del sentit comú, i lluny de les afirmacions utòpiques de qui assevera, pretenent sentar càtedra, que posar paranys al vehicle de motor fa que es volatilitzi i desaparegui, la crua, injusta, vergonyosa realitat, és que es condemna al veïnat de Torres i Bages/Segre/Santa Coloma a patir tot el transit Besòs/Llobregat de Sant Andreu de Palomar. Tots els fums, els conseqüents embussos amb els clàxons impacients, l’augment inexorable de la perillositat…

A primers de maig el veïnat menystingut començarà a complir la seva condemna. Perquè la seva quotidianitat, el seu dia a dia, no importa. Perquè les decisions són preses. Perquè malgrat les evidències, aquest consistori no fa mai marxa enrere. Perquè torna a ser lícit que hi hagi veïns de primera i veïns de segona. Perquè a una part del veïnat andreuenc, ens ha tocat la palleta curta.

Aquesta notícia pertany a les següents categories:
Aquesta notícia té les següents etiquetes:

Altres notícies relacionades