Indignació veïnal per la desaparició d’espais per aparcar

En els darrers anys, la desaparició d’espais per aparcar a Sant Andreu ha estat sagnant.

El veïnat del barri d’Estadella de Sant Andreu de Palomar, el que es coneix com a Sant Andreu Sud, té cada dia més dificultats per estacionar al carrer el seu vehicle, sentint amb desesperació que l’augment dels seus impostos és directament proporcional a la disminució dels seus drets.

Amb l’actual consistori les coses no pinten gaire millor. Embarcats en una obsessiva creuada anticotxes, totes les seves actuacions urbanístiques van encaminades a pacificar carrers al transit i omplir-ho tot de carrils bici, de forma irreflexiva, sense cap estudi previ d’afectació a la mobilitat, i sense implementar cap mesura de mobilitat alternativa, perquè els seus objectius res a veure tenen amb facilitar la vida del veïnat, o si mes no amb no complicar-la, són objectius ideològics que ens imposen sense consens ni dret a rèplica.

Superilles a tort i a dret, reducció de carrils de circulació, carrers pacificats al transit, espais d’estacionament eliminats començant pels gratuïts, criminalització dels vehicles que no siguin nous, dels ciutadans que no es puguin permetre substituir-lo, peatges per entrar o sortir del municipi… Abraçats al mantra “si dificultes el seu ús, el cotxe privat desapareix”, tiren pel dret sense estudis previs de mobilitat, sense valorar l’afectació de les mesures, eliminant linies de bus lluny d’implementar el transport públic, sense mesures de mobilitat alternativa que evitin que el seu romàntic model de ciutat compliqui la quotidianitat del ciutadà i empitjori la seva qualitat de vida. Quotidianitat que passa, sovint, malgrat ens pesi, per la necessitat d’ús del vehicle privat. Perquè, la ignorada realitat ara com ara, és que el transport públic no arriba a massa indrets de manera útil, fàcil i eficient.

A Sant Andreu volem també, que ningú tingui dubtes, una Barcelona d’aire net i carrers amables. Tant, com fugim com ànima que porta dimoni d’imposicions i veritats absolutes.

La reducció del transit no passa per la criminalització, imposició i/o prohibició, sinó per invertir tant com sigui menester en fer que el transport públic sigui l’opció més fàcil, còmode, ràpida i econòmica per desplaçar-se, fent que, de manera natural, esdevingui l’opció de mobilitat escollida per tothom.

L’Ajuntament i el Districte, però, opten per l’imposició autocràtica.

Imposició que, sorprenentment, a Sant Andreu, només grava al veïnat, veïnat que com ha resposta a les seves queixes ha hagut d’escoltar, per boca dels propis representants de Districte, que si no troben aparcament es comprin un parking, veïnat que és multat, dia si i dia també, si interpreta amb laxitud on pot o no estacionar el seu vehicle, mentre observa amb incredulitat i indignació, com hi ha permissivitat absoluta d’estacionament lliure quan se celebren a la zona activitats culturals i/o esportives multitudinàries, o fins i tot, en el dia a dia, a la porta de segons quin establiment comercial, escola privada o entitat esportiva. Greuge comparatiu intolerable, que fa créixer si pot encara més el grau d’indignació e impotència amb la que ens hem acostumat a conviure.

 

Ara el veïnat ha dit prou. Exigeix que el Districte aparqui les utopies romàntiques fins que siguin factibles sense ocasionar greuges a la quotidianitat, i reclama solucions útils, reals i urgents. Les reclamen tranquil·la i pacíficament, però des de la indignació continguda que fa que no descartin cap acció si no obtenen resposta.

Aquesta notícia pertany a les següents categories:
Aquesta notícia té les següents etiquetes:

Altres notícies relacionades