Pacificacions

Em diuen que hem d’acabar amb la contaminació que cobreix Barcelona, perquè causa cada dia més morts prematures, mentre em veig obligada a empassar-me el fum de la cigarreta que fumen mentre parlen, i mentre ningú qüestiona que la fàbrica que veig des de la finestra escupi fum nit i dia, asseveren que s’han de prendre radicals mesures per acabar amb el cotxe privat, opini el que opini, pel meu bé.

És, efectivament, tasca dels ajuntaments, vetllar per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans, i això, a Barcelona passa, entre altres coses (tot i que podríem qüestionar si prioritàriament) per millorar la qualitat de l’aire i fer la ciutat més amable, més viscuda.

No obstant això, que la reducció de la contaminació sigui càrrega exclusiva i obsessiva del vehicle privat, del ciutadà privat, és pueril, esbiaixat, interessat i injust. Oblida el consistori Barceloní, que el veïnat és heterogeni, amb formes de sentir, pensar i entendre la quotidianitat diverses, que cap veí és millor o té més drets que altre, i que governa per tothom, que ha de vetllar per la qualitat de vida de tothom, en equilibri.

I s’obceca en una dèria pacificadora i una croada anti cotxe privat, imposant dictatorialment la idea romàntica d’una ciutat plena de bicicletes, infants jugant a la rutlla i famílies fent pícnic a la calçada, sense consens, autocràticament, agradi o no, obviant si millora o complica la quotidianitat del veïnat. Com qui està en possessió de la veritat absoluta i ha arribat a salvar-nos de nosaltres mateixos.

Superilles a tort i a dret, reducció de carrils de circulació, carrers pacificats al transit, espais d’estacionament eliminats començant pels gratuïts, criminalització dels vehicles que no siguin nous, dels ciutadans que no es puguin permetre substituir-lo, peatges per entrar o sortir del municipi… Abraçats al mantra “si dificultes el seu ús, el cotxe privat desapareix”, tiren pel dret sense estudis previs de mobilitat, sense valorar l’afectació de les mesures, sense implementar el transport públic, sense mesures de mobilitat alternativa que evitin que el seu romàntic model de ciutat compliqui la quotidianitat del ciutadà i empitjori la seva qualitat de vida.

Preguntats per les mesures alternatives de mobilitat, els representants tècnics de mobilitat de l’Ajuntament van respondre sense rubor, que quan els problemes es generin ja es valorarà, sobre la marxa, com abordar-los. Sabedors de que es generaran, que el transit no desapareix per obra i gràcia de ecosalvadors, s’acumula on pot, generant retencions i increment de sorolls i fums com la malaguanyada superilla del Poblenou demostra mentre, ignorant l’evidencia, s’entesten a qualificar-la d’èxit, donant a entendre que per ells, la qualitat de vida d’alguns veïns val significativament menys que la d’altres.

A Sant Andreu Sud volem també, que ningú tingui dubtes, una Barcelona d’aire net i carrers amables, tant, com fugim com ànima que porta dimoni d’imposicions i veritats absolutes.

La reducció del transit no passa per la criminalització, imposició i/o prohibició, sinó per invertir tant com sigui menester en fer que el transport públic sigui l’opció més fàcil, còmode, ràpida i econòmica per desplaçar-se, fent que, de manera natural, esdevingui l’opció de mobilitat escollida per tothom.

Entrats en materia, als veïns de la zona sud de Sant Andreu, ens pot semblar, d’entrada, que la Meridiana ens queda lluny i que ens afecta poc el seu futur, pero la realitat es que, eliminats carrils de circulació, circulació interurbana en gran mesura amb molt poques i/o poc eficients alternatives al cotxe privat, el transit buscarà l’espai que se li treu, desviant-se per on pugui, amb no gaires opcions, anant a parar en un percentatge molt elevat, a Torres i Bages/Josep Soldevila/Segre/Santa Coloma/Virgili, carrers als que s’afegirà també el transit de l’imminent carrer Gran pacificat. El futur que planifiquen per aquesta Meridiana que tant lluny ens queda, implicarà patir sota les nostres finestres augment de transit, retencions, increment de sorolls i fums,…

Volem insistir, a risc de ser pesats, sabedors que la nostra postura molesta i incomoda:

A Sant Andreu Sud no som veïns de segona, no estem disposats a ser víctimes col·laterals de l’urbanisme irreal, sense planificació, i d’utilitat qüestionable, però sens dubte molt romàntic, que ens vol imposar l’Ajuntament, i donarem batalla fins a les darreres conseqüències, perquè no hi hagi cap modificació urbanística sense els estudis previs de mobilitat, viabilitat i afectació preceptius, i sense que s’hagin posat en marxa amb anterioritat, totes les mesures de mobilitat alternativa necessàries per garantir que el transit no es trasllada allà on no surti a la foto, per garantir que el transport públic és l’opció més rapida, còmode, útil i barata per tots els ciutadans barcelonins, per garantir que cap veí serà tractat com a veí de segona.

 

 

Premsa:

Betevé Noticies

 

Aquesta notícia pertany a les següents categories:
Aquesta notícia té les següents etiquetes:

Altres notícies relacionades