Vermuts musicals a Can Portabella: PROHIBITS

La de Can Portabella fa pena, fa ràbia, fa vergonya.

 

Parcs i jardins desconeix la seva existència, i el servei de neteja aprofita la seva ubicació arraconada per passar-hi de llarg.

 

 

La degradació dels dos espais per infants és tal, que es troben plens de matolls i forats fets tant pels gossos com per les rates.

 

Poc temps després d’estar urbanitzada, el terra va començar a enfonsar-se, blegar-se, i a saltar peces del paviment.

 

La seva ubicació arraserada de mirades indiscretes, la pèssima il·luminació, així com la degradació a la qual l’Ajuntament ha permès que arribi, han fet que esdevingui punt de trobada pel pitjor de cada casa, un indret on tot s’hi val, on propietaris de gossos d’arreu els deixen lliures mentre peten la xerrada sense preocupar-se de què fa l’animal ni on ho fa, fent fora als pocs infants que encara feien ús de l’espai; on preadolescents i adolescents no necessàriament andreuencs, aprofiten per fer tot el que no farien al costat de casa seva, tot allò que ningú vol sota la seva finestra, sense problemes per intimidar, increpar o amenaçar tot veí que gosi de cridar-los l’atenció.

 

Després de mesos d’intentar mediar amb el Districte, de reunions infructuoses i promeses incomplertes, des de l’Associació veïnal vam decidir buscar els mitjans, malgrat l’Ajuntament, per intentar recuperar la plaça per tots i totes.

 

Amb l’objectiu doncs, de dinamitzar i recuperar per la vida veïnal la degradada plaça de Can Portabella, ens va semblar que podia ser útil i productiu treure a la plaça algunes de les activitats, tant del Casal com de l’Associació, fent-ne d’aquesta manera partícip a tothom qui es volgués afegir, revitalitzant l’espai malgrat la seva degradació.

En aquesta mateixa línia, la d’evitar que l’espai se segueixi degradant dia rere dia sota la impassibilitat dels responsables del Districte, vam iniciar també un cicle de concerts vermut, el primer dissabte de mes de 12 a 14 h, compartint espai, temps d’oci, bona música i vermut entre veïns.

 

Quatre jornades de vermut veïnal després, els nostres esforços es topen de nassos amb l’autocràcia de l’actual administració:

Ens prohibeixen continuar amb els vermuts musicals.

 

Mentre l’Ajuntament no fa res per recuperar la dignitat de l’espai i mantenir-lo com correspon, ens prohibeix que siguem els veïns els que intentem, en la mesura de les nostres limitades possibilitats, fer la seva feina.

 

La raó de la prohibició? No ens n’han donat cap, més enllà de què “no podem”.

No podem organitzar un vermut musical veïnal al mes, perquè no.

Perquè el Districte ha decidit que no.

Que si no està encabida en alguna festivitat genèrica organitzada al Districte, no se’ns permet organitzar cap activitat.

A nosaltres, l’Associació veïnal Sant Andreu Sud; no així a qualsevol altra entitat andreuenca que si poden, com és de rebut, organitzar tantes activitats socials, culturals, reivindicatives i/o lúdic-festives com creguin oportunes.

Perquè així ho han decidit, sense dret a rèplica.

 

Que potser ja els està bé mantenir la plaça com un cul de sac on amagar l’incivisme i el botellot?

És intencionat, doncs?

O és que, com a Associació veïnal que no li balla els vents a ningú més que als interessos del mateix veïnat, som una entitat incomoda que no interessa que es visibilitzi massa?

 

Sigui com sigui, volem deixar palès des d’aquestes línies, que ens costa molt acceptar imposicions injustificades, que ens costa massa entendre la insistència quasi inquisidora de l’actual consistori en voler tutelar el que pot i no pot fer una associació veïnal, que ni podem ni volem tolerar ingerències polítiques en les nostres accions i posicionaments, i que no trobaran en nosaltres submissió silenciosa.

Aquesta notícia pertany a les següents categories:
Aquesta notícia té les següents etiquetes:

Altres notícies relacionades